Davant el 1r de Maig de 2020, Dia Internacional del Treball, extraordinàriament marcat per la crisi de la pandèmia, les organitzacions promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) unim les nostres veus i forces, en aquesta celebració de la feina i de sant José obrer, per reafirmar que el treball és per a la vida, que ha de garantir unes condicions laborals que protegeixin la integritat física i psíquica de la persona, i afavoreixi la seva protecció social, essencials per a una vida digna.
No tenim cap dubte que la crisi laboral i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19, hagués tingut un menor impacte, sense la indecent precarietat laboral, aquest “virus” que caracteritza el sistema de relacions laborals, que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seves famílies; si la sanitat i el conjunt de polítiques socials haguessin comptat amb els recursos que necessiten i que van ser retallats com a conseqüència de l’anterior crisi financera.
Les ocupacions més precaritzades, com són les de persones treballadores de la llar i de cures, de l’agricultura, d’establiments d’alimentació o repartidores, que fins al moment han estat invisibilitzades i no han tingut un just reconeixement laboral i social, són els que en aquest moment de crisi sanitària, que suposa la paralització de el sistema productiu i econòmic, s’han «descobert» com a essencials per a la sostenibilitat de la vida, per garantir el benestar de totes les persones i que no ens faltin aliments i cures durant el període de quarantena. Però continuen exercint les seves funcions en condicions precàries i en la majoria dels casos sense la protecció adequada. Amplifiquem el nostre aplaudiment, també per a aquestes realitats.
«Tenim uns sous molt baixos, sense dret a atur, no estem protegides, per res ni per ningú. Per què no tinc jo dret a cobrar per com un/a caixer/a que treballa al supermercat, un forner, un repartidor? … si el meu treball és tan digne com el d’ells … no sé per què les lleis estan així, no sé per què ens miren així, és que semblem la classe baixa de l’univers … »Rosari, dona de fer feines a Albacete.
A això s’uneixen el drama de l’atur registrat, que, al costat de l’estructural, són la punta de l’iceberg d’una crisi de l’ocupació molt més gran; que no computa els treballs no reconeguts, ni l’ocupació suspesa per expedients de regulació temporal. L’ocupació que en primer lloc s’ha destruït és la més feble, el que no té xarxes de protecció social. Per això, a totes les persones que veuran reduïts els seus ingressos, fins i tot fins a límits que no garanteixin el mínim per viure dignament, se sumen les que no compten amb cap tipus de protecció.
Fem una crida perquè s’articulin i impulsin totes les mesures necessàries evitant que això torni a passar, i per donar suport i tenir cura de les persones més afectades, especialment als que estan al carrer, sense sostre i les que mai reuneixen els requisits per percebre alguna renda mínima. ITD, constituïda per institucions que acompanyen a les víctimes de la precarietat, exigim construir una xarxa de protecció social per als que han perdut ocupació, salari i drets, perquè ningú es quedi enrere.
Necessitem superar plantejaments individualistes i comprometre’ns solidàriament amb la comunitat i el bé comú. Valorem el compromís de la ciutadania i el de tantes empreses, i subratllem que són les administracions públiques les garants últimes de el bé comú de la nostra societat.
Des d’aquestes constatacions, reclamem:
- El reconeixement d’un ingrés mínim garantit en un programa articulat que integri les polítiques socials a Espanya.
- El dret a la prestació per desocupació per a les persones empleades de la llar, així com el reconeixement social de la feina de la llar i de cura.
- La regularització extraordinària i urgent dels treballadors i les treballadores “sense papers” i descartats dels drets de ciutadania.
- Un pacte d’Estat, entre tota la societat i les seves institucions que, entre altres qüestions, aposti per la centralitat de la persona i el treball decent, pedra angular sobre el que se sosté tota la resta.
- L’enfortiment del pilar dels drets socials a Europa.
Com a entitats de l’Església sensibles i compromeses amb la realitat en el món obrer i de la feina, en aquest 1r de Maig i de sant Josep obrer convidem a les comunitats cristianes a unir-nos, des de la distància física obligatòria, des de les nostres cases, en la celebració i l’oració. Us convidem a participar amb creativitat en aquelles accions que puguin fer visible la necessitat d’un treball decent acord amb la dignitat humana.
